En el procés de la Visió estan implicades una sèrie d’habilitats que es van aprenent des del naixement i es desenvolupen en paral·lel al costat del procés de CAMINAR i PARLAR. Necessitem entre 8-12 anys de la nostra vida per completar el desenvolupament complet de la visió. Algunes d’aquestes habilitats són:

• Agudesa Visual: discriminació fina d’imatges en visió de lluny i de prop.
• Motilitat Ocular: moviments oculars per seguir un objecte en moviment o saltar d’un punt a un altre de l‟espai.
• Acomodació: enfocar a diferents distàncies.
• Binocularitat: coordinar i alinear els ulls per obtenir una imatge única.
• Estereopsi: percebre imatges en tres dimensions.
• Integració visuomotora: coordinar el moviment ocular amb el moviment de les mans.
• Visió espacial: reconeixement visual de l’espai i de les relacions espai-temporals.
• Integració visuoauditiva: coordinar la informació auditiva amb informació visual.
• Percepció Visual: interpretació de la informació visual, reconeixement d’imatges, memòria visual, visualització…

El desenvolupament de la visió no es produeix de manera aïllada, sinó que ho fa paral·lelament al desenvolupament motor de l’individu.

Per exemple, el nadó inicialment prestarà atenció als objectes propers (mare, pare, les seves mans, biberó, …) i posteriorment, a mesura que el desenvolupament motor permeti els moviments per l’habitació es fixarà, cercarà, objectes més llunyans. A més, us permetrà tenir consciència de l’espai, la seva posició i de la relació espacial dels objectes.

Totes aquestes experiències us permetran equilibrar el vostre sistema d’enfocament, coordinar i fer precisos els moviments oculars, adquirir la consciència de la percepció espacial i que la interpretació de la informació visual es produeixi de forma correcta. Per això, una de les tasques dels pares serà permetre llibertat en els moviments i les exploracions que proporcionin, mitjançant els estímuls adequats, l’experiència suficient per a l’adquisició de conceptes bàsics com les distàncies, textures, mides, formes, etc, fonamentals per a aprenentatges posteriors i més complexos com són l’escriptura i la lectura. Quan l’individu no ha “après” a establir les connexions neurològiques de manera adequada es produiran alteracions o dèficits en el processament de la informació visual.

Les normes d’higiene visual següents ajuden a millorar els problemes visuals, no els resolen totalment, però sí que contribueixen a obtenir un millor rendiment i una menor fatiga visual:

1. Cal seure correctament: peus recolzats a terra i esquena dreta.
2. Els mobles han de ser adequats: la cadira ha de ser regulable en alçada i la taula de treball ha d’estar en un pla inclinat de 15 a 20°. Un nen necessita mobles especials per a nens.
3. La il·luminació és molt important; cal llegir i estudiar amb una il·luminació al sostre i una altra directament al pla de treball, que no impacti directament als ulls, que no enlluerni i que no faci ombra en escriure. Col·locar el punt de llum a l’esquerra si la persona és dretana i a la dreta si és esquerrana.
4. La distància de lectura no ha de ser massa curta, la distància ideal és aproximadament del colze fins a la primera falange del dit mitjà.
5. En llegir, els avantbraços han d’estar recolzats sobre el pla de treball.
6. No cal llegir amb el cap, sinó amb els ulls. Si això no és així, pot ser un signe de problema visual.
7. S’ha de situar la taula de treball, si és possible, davant d’una finestra per poder mirar de lluny cada cert temps.
8. Interrompre l’activitat visual perllongada en visió propera, aixecant el cap o canviant de postura.
9. Pel que fa a la TV i videojocs s’han d’evitar brillantors, mai no s’ha de veure amb la llum apagada, ni massa a prop, ni estirat a terra, i no més d’1 hora diària.
10. La dieta alimentària ha de ser rica en vitamina A (llet, pastanagues, prunes, rovells d’ou), verdures i fruites.
11. Són recomanables les sortides al camp, a espais lliures o oberts.